(Data publicació: 15 de octubre de 2025)

Dues notícies, una mateixa lliçó

En pocs dies han coincidit dues històries que expliquen millor que cap informe on ens trobem amb la intel·ligència artificial.

Una gran empresa logística nord-americana ha incrementat beneficis gràcies a la IA, optimitzant processos, reduint errors humans i millorant l’eficiència.

En canvi, Deloitte Austràlia haurà de retornar diners al govern per un informe “fet amb IA” ple de cites falses i referències inventades.

Mateixa eina. Resultats completament oposats. I és aquí on comença la reflexió important: el problema no és la IA. Som nosaltres.

No és la màquina, és el mirall

La tecnologia no és ni bona ni dolenta. És com Internet quan va aparèixer: va obrir un univers nou, i va exposar qui va trobar un mon ple de possibilitats i qui es dedicava a perdre el temps. Els que la van entendre com una eina, en van sortir reforçats. Els que la van usar sense criteri, encara busquen la sortida.

Avui passa el mateix. Uns utilitzen la IA per innovar, millorar processos o crear valor. Altres, per maquillar mancances, accelerar feines sense revisar o simular coneixement. Per això m’agrada dir que la IA no substitueix ningú: només accelera el que ja ets. Si tens curiositat, et farà més àgil. Si tens criteri, et donarà velocitat. Si només busques un camí fàcil, et farà més dependent per no dir altra cosa.

El veritable risc: perdre el judici crític

El problema no és que la màquina s’equivoqui. És que massa gent ja no revisa, no contrasta i no pensa. L’algoritme escriu i nosaltres copiem. Com si el pensament crític fos secundari. Quan deleguem la responsabilitat intel·lectual a un sistema automàtic, no estem avançant tecnològicament: estem retrocedint culturalment.

La solució no és tècnica, és humana

No cal ser enginyer per entendre la IA. Cal educació, formació i ètica. Aprendre a fer-la servir bé, saber on pot ajudar i on no. Educar les noves generacions perquè no la vegin com una joguina, sinó com una eina. I sobretot, no confondre que respondre ràpid no vol dir entendre el que fem. Igual que vam haver d’aprendre a navegar per Internet, ara hem d’aprendre a conduir algoritmes amb sentit comú

La veritable pregunta

La IA no és el futur: és el present. I ens posa davant del mirall. Ens pregunta si encara som capaços de pensar, de revisar i d’entendre allò que fem. Ens obliga a decidir si volem ser usuaris passius o persones amb criteri.

La diferència no és entre qui sap usar la IA i qui no, sinó entre qui l’utilitza per entendre millor el món i qui li delega el criteri i encara pitjor, l’opinió.

Mr. Lynx

Sobre l’autor, llicència, drets d’autor i nota.

• Mr. Lynx és un pseudònim sota el qual Félix Iturbide comparteix el seu coneixement, anàlisi i opinions. Per a consultes, col·laboracions o qualsevol comentari, em podeu contactar a: buzon@felixiturbide.com
• Aquest contingut es publica sota la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObresDerivades 4.0 Internacional (CC BY-NC-ND 4.0). Això significa que podeu compartir i redistribuir el contingut sempre que: a) Es reconegui i citi l’autoria original, b) No s’utilitzi amb finalitats comercials i c) No se’n creïn obres derivades.
• Qualsevol opinió o punt de vista aquí expressat és personal i pertany exclusivament a la meva persona, i no representa necessàriament els de les persones, institucions o organitzacions amb les quals pugui o no estar associat professionalment o personalment, llevat que s’indiqui explícitament. A més, cap de les opinions expressades té la intenció de perjudicar cap religió, grup ètnic, club, organització, empresa o individu.