Cada generació ha estat assenyalada quan ha entrat al mercat laboral. Els boomers van ser batejats com la “generació del jo”, els de la Generació X com els “mandrosos”, i els millennials com narcisistes. Ara és el torn de la Generació Z, i el guió es repeteix. Però darrere de cada tòpic hi ha un context. I el d’ara és diferent.
Els joves que avui en dia comencen a experimentar amb la vida professional han crescut amb un deute col·lectiu: la pandèmia els va robar experiències que abans es donaven per fetes just en una etapa crucial de la seva formació. Les pràctiques a l’estiu, les estades a l’estranger, fins i tot la socialització a les aules. Són buits que no es recuperen fàcilment. Quan se’ls demana seguretat i confiança, cal recordar que, fent un símil futbolístic, se’ls va apartar del terreny de joc just quan començaven a escalfar.
És natural que busquin estabilitat abans que aventura. Després d’uns anys marcats per la incertesa, aquesta prudència no és mandra o desinterès, sinó una resposta lògica, una manera de sentir-se segurs abans de fer el següent pas endavant.
A Espanya, un estudi recent mostrava que ser funcionari és quatre vegades més atractiu per als joves que emprendre. A França, enquestes de l’IFOP indiquen que, tot i que l’emprenedoria desperta curiositat, la majoria de joves prefereixen el CDI, el contracte indefinit, com a garantia de seguretat vital. I a escala europea, l’Eurofound ha constatat després de la pandèmia un gir clar: els joves valoren més la qualitat i l’estabilitat laboral que el risc o la llibertat absoluta.
La lectura és evident: no tenim una generació apàtica, sinó una generació ferida que es veu perduda sense xarxa de protecció. Una generació que va veure com el sòl es movia sota els seus peus i que ara vol terra ferma. Tot això sense tenir en compte un proteccionisme parental sovint excessiu.
El problema no és la seva prudència. El problema seria ignorar-la. Les empreses, majoritàriament petites i mitjanes, no poden oferir programes gegants de formació com les multinacionals, però sí poden fer una altra cosa: obrir espais de mentoratge, crear vincles reals i donar oportunitats perquè el talent es desplegui. Allà on abans hi havia socialització espontània —cafès, passadissos, viatges d’empresa— ara cal construir-la de manera conscient.
No oblidem que la Generació Z aporta coneixement digital, creativitat i una capacitat d’adaptació tecnològica que qualsevol país necessita. Dominen les xarxes socials i la creació de contingut audiovisual. Tenen una gran capacitat d’autoaprenentatge ja que han crescut buscant tutorials i resolent problemes tecnològics al moment mitjançant Youtube o TikTok. Mentre altres generacions encara dubten, ells ja experimenten amb IA generativa, una eina que serà tan inherent a les nostres vides com ja ho és internet.
El que els falta no és ambició, sinó confiança. I la confiança es construeix amb caps d’equip capaços d’entendre el seu passat recent i d’acompanyar-los en el camí perquè aquest talent aflori.
En definitiva, podem continuar repetint el vell ritual de criticar els joves i ancorar-nos en tòpics. O podem veure’ls com el que són: una generació amb cicatrius, sí, però també amb eines noves per fer créixer el país. La decisió és nostra: o els convertim en un problema, o els ajudem a ser l’oportunitat que no podem deixar escapar.
Mr. Lynx
Sobre l’autor, llicència, drets d’autor i nota.
- Mr. Lynx és un pseudònim sota el qual Félix Iturbide comparteix el seu coneixement, anàlisi i opinions. Per a consultes, col·laboracions o qualsevol comentari, em podeu contactar a: buzon@felixiturbide.com
- Aquest contingut es publica sota la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObresDerivades 4.0 Internacional (CC BY-NC-ND 4.0). Això significa que podeu compartir i redistribuir el contingut sempre que: a) Es reconegui i citi l’autoria original, b) No s’utilitzi amb finalitats comercials i c) No se’n creïn obres derivades.
- Qualsevol opinió o punt de vista aquí expressat és personal i pertany exclusivament a la meva persona, i no representa necessàriament els de les persones, institucions o organitzacions amb les quals pugui o no estar associat professionalment o personalment, llevat que s’indiqui explícitament. A més, cap de les opinions expressades té la intenció de perjudicar cap religió, grup ètnic, club, organització, empresa o individu.