(Data publicació: 27 de novembre de 2025)

Fa unes setmanes, vaig publicar una columna titulada Educar a cop de Bizum: pactes familiars en l’era de les xarxes on plantejava d’idoneïtat o no d’utilitzar l’incentiu econòmic com una manera d’allunyar els adolescents de l’excessiva exposició a les pantalles dels mòbils.

Als Estats Units, aquest debat s’ha materialitzat en noves iniciatives com “Wait Until 8th” —un pacte entre famílies per esperar fins al 8é grau quan els nois i noies tenen de 13 o 14 anys— per donar-los el seu primer telèfon intel·ligent. També s’ha creat una nova aplicació anomenada NOMO (“No Missing Out”), que converteixen la desconnexió en un repte compartit amb recompenses reals. Aquestes noves estratègies estan demostrant que la lluita contra la dependència als mòbils ha passat d’una qüestió individual, a una responsabilitat col·lectiva.

Estudis de la Universitat de Chicago i Harvard han confirmat que la majoria d’adolescents voldrien passar menys temps connectats, el problema és que no volen ser els únics i quedar fora del grup, el que es diu com efecte FOMO —Fear Of Missing Out—, la por de perdre’s alguna cosa, un concepte heretat de l’àmbit econòmic. En el cas que ens ocupa, no és un efecte FOMO pel contingut, sinó pel fet de deixar de pertànyer al grup, tribu urbana, o de qualsevol col·lectiu.

Aquestes noves iniciatives, són estratègies orientades a un objectiu que ja plantejava a la meva anterior columna: passar del control al pacte. No es tracta d’imposar ni de pagar perquè els joves desconnectin, sinó de crear entorns on fer-ho sigui més fàcil, tingui sentit per ells i a més a més, ho puguin fer de forma compartida.. Si una sola persona apaga el mòbil, se sent aïllada; si ho fa un grup, es converteix en una motivació.

Aquí a Europa, algunes escoles ja comencen a provar camins similars: des de zones sense pantalles en espais comuns fins a projectes educatius que promouen “dies digitals lliures” per recuperar hàbits reals de joc, conversa i convivència. Tot i així, el gran canvi encara està per aconseguir: la clau està en deixar de plantejar la desconnexió com un càstig o una prohibició, i entendre-la com una competència social.

En el context d’Andorra, aquestes estratègies podria tenir un potencial especial. La dimensió del país, el contacte directe entre famílies i escola, i la facilitat de coordinar iniciatives locals fan que sigui un terreny ideal per desenvolupar i experimentar projectes d’educació digital comunitaris.

Com he dit en moltes ocasions, la tecnologia no és l’enemic; es tracta d’aprendre a conviure-hi amb mesura i sentit comú. Haurien de tindre més fe en els joves. Els adults som els primers en cometre l’error d’acostumar-los al binomi premi – càstig. Potser ens en portaríem una sorpresa si ens preocupéssim més en donar exemple i provar ser un referent que els mostrin que al món real hi ha lloc per la conversa intergeneracional reconeixent reptes i problemes compartits.

La recompensa seria la recuperació d’un espai comú entre adults i adolescents imprescindible per una convivència sana.

Mr. Lynx

Sobre l’autor, llicència, drets d’autor i nota.

• Mr. Lynx és un pseudònim sota el qual Félix Iturbide comparteix el seu coneixement, anàlisi i opinions. Per a consultes, col·laboracions o qualsevol comentari, em podeu contactar a: buzon@felixiturbide.com

• Aquest contingut es publica sota la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObresDerivades 4.0 Internacional (CC BY-NC-ND 4.0). Això significa que podeu compartir i redistribuir el contingut sempre que: a) Es reconegui i citi l’autoria original, b) No s’utilitzi amb finalitats comercials i c) No se’n creïn obres derivades.

• Qualsevol opinió o punt de vista aquí expressat és personal i pertany exclusivament a la meva persona, i no representa necessàriament els de les persones, institucions o organitzacions amb les quals pugui o no estar associat professionalment o personalment, llevat que s’indiqui explícitament. A més, cap de les opinions expressades té la intenció de perjudicar cap religió, grup ètnic, club, organització, empresa o individu.